|
LA
XARXA
Les
vinyes d'Internet
Jaume Estruch
rubes.editorial@retemail.es
Segur
que a ningú se li ha escapat que aquest número
de la revista, el 49, el darrer d'aquesta dècada,
no es fa la més lleugera menció del suposat
traspàs de mil·leni. La raó és ben
clara i a l'abast de tothom. ACE Revista d'Enologia
és una publicació científica i, per
tant, celebrarem el que calgui celebrar en el seu moment,
és a dir, l'1 de gener del 2001, que és
el primer dia del segle xxi i del tercer mil·leni de la
nostra era. Ara com ara, sols hem de constatar que som
a punt de patir l'anomenat «síndrome del taxímetre»
que és aquella sensació inquietant que es
produeix quan veiem que el comptador del taxi (o del nostre
cotxe) canvia de cop totes les xifres visibles; això
i res més passarà entre 1999 i 2000.
L'enologia,
d'altra banda, no rebrà més «efecte 2000»
que el substanciós increment de vendes d'ampolles
de vi i de cava que ha provocat la celebració del
que serà el reveillon més desaforat
dels darrers anys.
Malgrat
tot, el seny ha prevalgut, i tot i que nombrosos elaboradors
han instal·lat als seus webs referències a l'any
2000, sols s'hi destaquen aspectes lúdics i de
celebració, sense esgrimir justificacions més
o menys científiques (afortunadament).
Un
parell d'exemples del que pot donar de sí l'esperit
lúdic del vi es troben a http://www.moet.com
i a http://www.freixenet.es.
També
cal constatar que el suposat canvi de mil·leni no té
perfil sensorial propi. Les ampolles «mil·lenàries»
que s'han posat a la venda (a preus considerables) són
els productes organolèpticament tradicionals dels
diferents elaboradors, amb un embolcall, això sí,
adient per a tan solemne celebració.
Queda
clar, per tant, que no hi haurà res enològicament
revolucionari en aquest traspàs anual. Ni tant
sols les turbulències informàtiques, i els
seus mites, ens afectaran, ja que queden molt lluny de
les prioritats de l'enòleg. Però és
possible que l'any 2000 ens ressusciti un vell fantasma
de l'enologia, que no és precisament informàtic:
la vinya.
La
vinya sempre ha estat l'última frontera de l'enologia.
Un espai de coneixement inamovible i fins a cert punt
impenetrable, gairebé mineral, del que se sap que
produeix la matèria primera del vi, el raïm,
en condicions d'una duresa sovint insuportable, i poca
cosa més. Darrerament, però, les vinyes
a Internet comencen a tenir un aspecte molt allunyat de
l'estampa intemporal i bucòlica. La informació
sobre detalls de la realitat metabòlica, bioquímica
i genètica de les varietats s'està desgranant
per la xarxa a bon ritme, la qual cosa contribuirà
sens dubte a retirar les darreres boires místiques
que planen sobre el procés d'elaboració.
Per
començar, la classificació i la informació
de les varietats conegudes i conreades arreu del món
és a l'abast en una guia que recull, convenientment
classificades, unes 2500 varietats de Vitis vinifera
(tal vegada totes de les que es té noticia). Un
treball excel·lent que es pot consultar a www.argentinewines.com/cepajes.
Pel
que fa a les més conreades a Espanya, estan perfectament
classificades i il·lustrades a l'apartat «Las uvas» de
la Guia Peñin (http://www.elvino.com/gpve99/index.html).
Totes
aquestes classificacions, però, perillen davant
els darrers treballs del Departament de Viticultura i
Enologia de la Universitat de Davis, que entre d'altres
sorpreses ens revelen que 16 de les varietats d'origen
francès més preuades (entre les que cal
comptar el mític chardonnay) són descendents
directes de només dues varietats: la cèlebre
pinot i la fosca gouais blanc. Així
ho afirma la professora Carole Meredith en un treball
ple de sorpreses genètiques
(http://wineserver.ucdavis.edu/cuttingedge/pr/index.htm).
La
genètica i la biologia molecular de la vinya, uns
temes fins ara enològicament nebulosos, es comencen
a aclarir després del simposi del juny passat sobre
biologia reproductiva de la vinya que va tenir lloc a
Austràlia i on es va parlar del «gen egoista» de
Vitis i d'altres tòpics fins ara atribuïts
en exclusiva al gènere humà. Tot un símptoma
que ha estat recollit en un número especial de
la revista dels enòlegs australians
(www.winetitles.com.au/ajgwr/merbsymp.html).
L'adaptació
evolutiva de la vinya ha permès el seu conreu en
hàbitats força extrems si prenem com a referència
la Mediterrània. Els secrets de la seva expansió
es discutiran, entre d'altres coses, en el proper simposi
internacional sobre viticultura de climes freds que se
celebrarà del 16 al 20 gener del 2000… a Austràlia.
Es pot consultar força informació sobre
el programa científic d'aquesta trobada a http://www.icms.com.au/coolclimate/highlights.html.
Una
ullada a les adreces que parlen de què es cou a
les vinyes i ens adonarem que sembla com si tot passés
a Austràlia. I no és veritat; el que sí
és cert és que molt de tot allò que
passa a Internet en vitivinicultura passa a Austràlia
i d'altres països banyats pel Pacífic, i és
des d'aquestes contrades remotes d'on ens arriba (oh!
paradoxes) la informació de manera més clara,
extensa i puntual.
Estic
segur que ben aviat es produirà l'esperada reacció
europea i els mitjans especialitzats rebrem puntual informació
de tot el que es treballa i investiga sobre Vitis
al nostre voltant, i podrem fer una segona part d'aquesta
xarxa en clau continental.
Però
això ja serà l'any que ve.
aebiberica.com
AEB
Ibèrica acaba d'estrenar la seva seu a Internet.
Un web de tercera generació que combina perfectament
els aspectes tecnològics i comercials i ofereix
a l'enòleg una guia completa de productes ordenats
de manera intuïtiva seguint el procés elaborador.
A
més d'una exhaustiva informació sobre cada
un dels productes del seu catàleg, aquest nou recurs
enològic complementa la informació, tan
necessària al professional, amb abundant documentació
científica complementària i de referència.
Es
tracta, en definitiva, d'un recurs de gran utilitat, que
s’ajusta a la perfecció amb els nous corrents de
negoci de la xarxa on la informació és l'autèntic
valor diferencial.
Es
pot consultar aquest web a la seva pròpia adreça
(http://www.aebiberica.com)
o bé accedir-hi a través de l'enllaç
que es troba a l'edició digital de l'ACE, on s'ha
instal·lat en qualitat de patrocinador. Tota una novetat!
|
