|
|
Biblioteca
Ley de
Medidas Fiscales, Administrativas
y del Orden Social
31 de diciembre de 1998
Enmienda al Capítulo IV, Título V
p44472
Artículo 102: Regulación de las profesiones de
Enólogo, Técnico Especialista en Vitivinicultura y Técnico en Elaboración de Vinos.
uno: Se regula la profesión de Enólogo para la que se exigirá el título
universitario de Licenciado en Enología establecido mediante el Real Decreto 1845/1996/
de 26 de julio.
Los Enólogos tienen la capacidad profesional para realizar el conjunto de actividades
relativas a los métodos y técnicas de cultivo de viñedo y la elaboración
de vinos, mostos y otros derivados de la vid, el análisis de los productos elaborados y
su almacenaje, gestión y conservación. Asimismo se les reconoce la capacidad para
realizar aquellas actividades relacionadas con las condiciones técnico-sanitarias del
proceso enológico y con la legislación propia del sector y aquellas actividades
incluidas en el ámbito de la investigación e innovación dentro del campo de la
viticultura y de la enología.
dos: Se regula la profesión de Técnico Especialista en Vitivinicultura, para
la que se exigirá el título de Técnico Superior en Industria Alimentaria, establecido
mediante el Real Decreto 2050/1995, de 22 de diciembre, correspondiente a las enseñanzas
de Formación Profesional de Grado Superior, o el título de Técnico Especialista en
Viticultura y Enotecnia, establecido mediante el Real Decreto 2329/1977, de 29 de julio,
correspondiente a estudios de Formación Profesional de Segundo Grado, con capacidad y
responsabilidad respecto de la producción de uva, el control de la calidad y la
preparación, elaboración y fabricación de vinos, mostos y otros derivados de
la vid, mediante la utilización de las técnicas y procedimientos previstos en la
normativa propia.
tres: Se regula la profesión de Técnico en Elaboración de Vinos, para la que
se exigirá el título de Técnico en Elaboración de Vinos y otras Bebidas,
correspondiente a estudios de Formación Profesional de Grado Medio, con capacidad para
realizar las operaciones de elaboración, crianza y envasado de vinos y otras bebidas en
las condiciones establecidas en los manuales de procedimiento y calidad, así como para
manejar la maquinaria y equipos correspondientes y efectuar su mantenimiento de primer
nivel.
cuatro: Lo establecido en la presente Ley, sin perjuicio de las competencias
profesionales de los Ingenieros Agrónomos e Ingenieros Técnicos Agrícolas, no afecta a
la situación ni a los derechos de quienes, a la entrada en vigor de la misma, acrediten
de forma fehaciente, y en las condiciones que reglamentariamente se determinen, que han
ejercido la profesión durante un período de tiempo de cinco años.
El Reglamento que se dicte en aplicación de esta Ley contemplará dichas situaciones
transitorias y posibilitará su habilitación para el desarrollo de las mencionadas
profesiones». |
amunt
Extracte
del Memoràndum d’enologia
Qualitat del producte i anàlisi estructural de la
indústria europea del vi
El document de l’administració COST
corresponent al sector vinícola revela un seguit d’accions que s’haurien
d’emprendre per tal d’aconseguir la màxima qualitat del producte (component
tècnica) i el grau més gran possible d’expansió (component comercial) i, alhora,
fa l’èmfasi en aquelles qüestions que representen mancances per assolir els
objectius. Perfectament estructurat per grups de treball i períodes d’assoliment
dels objectius fixats (terminis que oscil·len entre el mínim d’un any i el màxim
de cinc), el memoràndum de la comissió d’enologia està format per significatives
personalitats de nou Estats membre.
Resumim aquí els principals objectius, com també les
mancances que es van posar de relleu en la reunió del novembre passat a París:
- • Desenvolupament de la tecnologia necessària per oferir la
completa qualitat i seguretat del producte.
- • Adaptació de les estructures existents per què la indústria
del vi pugui assolir les expectatives que els consumidors exigeixen en un entorn
competitiu.
- • Impuls de la coordinació entre els més importants centres de
recerca vinícola a Europa (els centres de Montpeller, Bordeus, Dijon, Milà, San Michele
del Adige, Connigliano, Geisenheim, Geilweilerhof, entre d’altres, són líders
mundials). Els seus esforços en recerca són dispersos.
- • Els laboratoris australians i americans sovint faciliten, a
través de conferències, simposis, etc., les novetats en el camp de la viticultura.
- • En els darrers 10 anys, s’ha observat una davallada en el
nivell dels grups de recerca, al mateix temps que també s’ha reduït el nombre de
joves investigadors que s’hi incorporen, tenint en compte que l’excel·lència
de la generació actual és inqüestionable.
- • Diversificació dels mètodes i els estudis per combatre les
malalties del vi. Fins ara, tots els esforços s’havien concentrat en els agents
químics. Cal augmentar la recerca epidemiològica, dissenyar informàticament models de
previsió relatius al desenvolupament de malalties, estimular defenses naturals dels vins,
etc.
- • Controls dels processos de producció basats en el
desenvolupament de mètodes de discriminació i anàlisi ràpida per estudiar un
determinat nombre de «susbstàncies clau» a nivell organolèptic.
- • Establir les causes de les aturades en la fermentació, un
problema seriós que augmenta de manera generalitzada.
PROGRAMA CIENTÍFIC
L’administració COST ha establert 18
programes científics que cobreixen sis camps:
- G1. Lluita contra les malalties de la vinya
- P1. Control del míldiu
- P2. Control de la floridura gris
- P3. Podridura de la fusta
- P4. Virus de la fulla del raïm
- G2. Fisiologia de la planta
- P5. Fonaments genètics per a la resistència a la malaltia
- P6. Maduració fisiològica i bioquímica
- G3. Medi ambient
- P7. Gestió del sòl
- P8. Optimització de les tècniques d’aspersió
- P9. Processament dels efluents de celler
- G4. Control dels processos de fabricació del vi
- P10. Anàlisi fisicoquímica
- P11. Accidents en la producció
- P12. Residus pesticides
- G5. Nutrició i salut
- P13. Prevenció
- P14. Efectes bioquímics
- P15. Biodisponibilitat
- G6. Aspectes socioeconòmics
- P16. Canvis en els hàbits de consum
- P17. Organització estructural de la venda del vi a Europa
- P18. Seguretat i protecció per al consumidor
|
amunt
- L'1 de juliol de 1998, la Comissión Europea presentà, a través del
comisari d' Agricultura i Desenvolupament Rural de la UE, Franz Fischler, la proposta de
reforma de l'Organització Comú del Mercat (OCM) vitivinícola, que ha de regir la
política agroalimentària europea dels pròximos anys. La proposta fou ratificada pels
ministres d'Agricultura de tots els Estats membres a una reunió el 20 de juliol de
1998.
-
- ACE Revista d’Enologia ofereix als seus usuaris la
possibilitat de consultar aquest text original. Malgrat això s'ha de tenir present que es
tracta d'un eborrany de traducció facilitat per la UE, pendente d'aprovació oficial.
-
-
- (8 de juny de 1998)
- (per obrir documents en pdf cal l'útil lector d'
Acorbat: gratuït)
amunt
|
 |
