ACE, Revista d'Enologia

Biblioteca

 

  • Llibre de resums de les ponències de les Jornades Científiques 99 del GIENOL  nou.gif (474 bytes)

  • Declaració de Ljubljana 

  • Llei de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social

  • Extracte del Memoràndum d’enologia

  • Organització Comú del Mercat del vi


  • Ley de Medidas Fiscales, Administrativas

    y del Orden Social

    31 de diciembre de 1998

    Enmienda al Capítulo IV, Título V

    p44472

    Artículo 102: Regulación de las profesiones de Enólogo, Técnico Especialista en Vitivinicultura y Técnico en Elaboración de Vinos.

    uno: Se regula la profesión de Enólogo para la que se exigirá el título universitario de Licenciado en Enología establecido mediante el Real Decreto 1845/1996/ de 26 de julio.

    Los Enólogos tienen la capacidad profesional para realizar el conjunto de actividades relativas a los métodos y técnicas de cultivo de viñedo y la elaboración de vinos, mostos y otros derivados de la vid, el análisis de los productos elaborados y su almacenaje, gestión y conservación. Asimismo se les reconoce la capacidad para realizar aquellas actividades relacionadas con las condiciones técnico-sanitarias del proceso enológico y con la legislación propia del sector y aquellas actividades incluidas en el ámbito de la investigación e innovación dentro del campo de la viticultura y de la enología.

    dos: Se regula la profesión de Técnico Especialista en Vitivinicultura, para la que se exigirá el título de Técnico Superior en Industria Alimentaria, establecido mediante el Real Decreto 2050/1995, de 22 de diciembre, correspondiente a las enseñanzas de Formación Profesional de Grado Superior, o el título de Técnico Especialista en Viticultura y Enotecnia, establecido mediante el Real Decreto 2329/1977, de 29 de julio, correspondiente a estudios de Formación Profesional de Segundo Grado, con capacidad y responsabilidad respecto de la producción de uva, el control de la calidad y la preparación, elaboración y fabricación de vinos, mostos y otros derivados de la vid, mediante la utilización de las técnicas y procedimientos previstos en la normativa propia.

    tres: Se regula la profesión de Técnico en Elaboración de Vinos, para la que se exigirá el título de Técnico en Elaboración de Vinos y otras Bebidas, correspondiente a estudios de Formación Profesional de Grado Medio, con capacidad para realizar las operaciones de elaboración, crianza y envasado de vinos y otras bebidas en las condiciones establecidas en los manuales de procedimiento y calidad, así como para manejar la maquinaria y equipos correspondientes y efectuar su mantenimiento de primer nivel.

    cuatro: Lo establecido en la presente Ley, sin perjuicio de las competencias profesionales de los Ingenieros Agrónomos e Ingenieros Técnicos Agrícolas, no afecta a la situación ni a los derechos de quienes, a la entrada en vigor de la misma, acrediten de forma fehaciente, y en las condiciones que reglamentariamente se determinen, que han ejercido la profesión durante un período de tiempo de cinco años.

    El Reglamento que se dicte en aplicación de esta Ley contemplará dichas situaciones transitorias y posibilitará su habilitación para el desarrollo de las mencionadas profesiones».

    amunt


    Extracte del Memoràndum d’enologia

    Qualitat del producte i anàlisi estructural de la indústria europea del vi

    El document de l’administració COST corresponent al sector vinícola revela un seguit d’accions que s’haurien d’emprendre per tal d’aconseguir la màxima qualitat del producte (component tècnica) i el grau més gran possible d’expansió (component comercial) i, alhora, fa l’èmfasi en aquelles qüestions que representen mancances per assolir els objectius. Perfectament estructurat per grups de treball i períodes d’assoliment dels objectius fixats (terminis que oscil·len entre el mínim d’un any i el màxim de cinc), el memoràndum de la comissió d’enologia està format per significatives personalitats de nou Estats membre.

    Resumim aquí els principals objectius, com també les mancances que es van posar de relleu en la reunió del novembre passat a París:

    • Desenvolupament de la tecnologia necessària per oferir la completa qualitat i seguretat del producte.
    • Adaptació de les estructures existents per què la indústria del vi pugui assolir les expectatives que els consumidors exigeixen en un entorn competitiu.
    • Impuls de la coordinació entre els més importants centres de recerca vinícola a Europa (els centres de Montpeller, Bordeus, Dijon, Milà, San Michele del Adige, Connigliano, Geisenheim, Geilweilerhof, entre d’altres, són líders mundials). Els seus esforços en recerca són dispersos.
    • Els laboratoris australians i americans sovint faciliten, a través de conferències, simposis, etc., les novetats en el camp de la viticultura.
    • En els darrers 10 anys, s’ha observat una davallada en el nivell dels grups de recerca, al mateix temps que també s’ha reduït el nombre de joves investigadors que s’hi incorporen, tenint en compte que l’excel·lència de la generació actual és inqüestionable.
    • Diversificació dels mètodes i els estudis per combatre les malalties del vi. Fins ara, tots els esforços s’havien concentrat en els agents químics. Cal augmentar la recerca epidemiològica, dissenyar informàticament models de previsió relatius al desenvolupament de malalties, estimular defenses naturals dels vins, etc.
    • Controls dels processos de producció basats en el desenvolupament de mètodes de discriminació i anàlisi ràpida per estudiar un determinat nombre de «susbstàncies clau» a nivell organolèptic.
    • Establir les causes de les aturades en la fermentació, un problema seriós que augmenta de manera generalitzada.

    PROGRAMA CIENTÍFIC

    L’administració COST ha establert 18 programes científics que cobreixen sis camps:

    G1. Lluita contra les malalties de la vinya
    P1. Control del míldiu
    P2. Control de la floridura gris
    P3. Podridura de la fusta
    P4. Virus de la fulla del raïm
    G2. Fisiologia de la planta
    P5. Fonaments genètics per a la resistència a la malaltia
    P6. Maduració fisiològica i bioquímica
    G3. Medi ambient
    P7. Gestió del sòl
    P8. Optimització de les tècniques d’aspersió
    P9. Processament dels efluents de celler
    G4. Control dels processos de fabricació del vi
    P10. Anàlisi fisicoquímica
    P11. Accidents en la producció
    P12. Residus pesticides
    G5. Nutrició i salut
    P13. Prevenció
    P14. Efectes bioquímics
    P15. Biodisponibilitat
    G6. Aspectes socioeconòmics
    P16. Canvis en els hàbits de consum
    P17. Organització estructural de la venda del vi a Europa
    P18. Seguretat i protecció per al consumidor

    amunt


    Organització Comú del Mercat del vi

    L'1 de juliol de 1998, la Comissión Europea presentà, a través del comisari d' Agricultura i Desenvolupament Rural de la UE, Franz Fischler, la proposta de reforma de l'Organització Comú del Mercat (OCM) vitivinícola, que ha de regir la política agroalimentària europea dels pròximos anys. La proposta fou ratificada pels ministres d'Agricultura de tots els Estats membres a una reunió  el 20 de juliol de 1998.
     
    ACE Revista d’Enologia ofereix als seus usuaris la possibilitat de consultar aquest text original. Malgrat això s'ha de tenir present que es tracta d'un eborrany de traducció facilitat per la UE, pendente d'aprovació oficial.
     
     
    (8 de juny de 1998)
    Descarregar Acrobat Reader
    (per obrir documents en pdf cal l'útil lector d' Acorbat: gratuït)

    amunt