Copa d’Or de l’ACE

La Copa d’Or és un guardó que atorga l’Associació Catalana d’Enòlegs a personalitats que han destacat especialment per la seva tasca en pro de la difusió de la cultura del vi i el seu entorn.

Els enòlegs, a través de la Junta directiva de la seva associació, pretenen encoratjar els mitjans de comunicació a transmetre tot allò que està relacionat amb el món del vi i de l’enologia.

Una bona forma de fer-ho és demostrant el reconeixement a la labor d’un periodista, d’un comunicador, per la seva dedicació al vi. Un trofeu elevat a la categoria de símbol, d’excel·lència, de guardó, tot intentant encabir la professió dins d’una copa… d’or.

Els premiats en les diferents edicions de la Copa d’Or han estat:

Llorenç Torrado (1990)

Mauricio Wiesenthal (1993)

Alfred Rexach (1995)

Baltasar Porcel (1999)

Llorenç Torrado és un comunicador inquiet que ha treballat a diversos mitjans (premsa escrita, ràdio, televisió), publicista, investigador gastronòmic, escriptor i divulgador.

«Aquesta copa té per a mi un significat especial. M’ha estat concedida per uns professionals, els enòlegs, que admiro profundament per la seva capacitat de transformar una matèria primera, el raïm, en una simfonia de sabor i aroma: el vi.»

Mauricio Wiesenthal és escriptor, periodista, col·laborador en diversos mitjans, i home de ràdio i televisió.

«…L’esforç del cavall es recompensa donant una copa a l’individu que ha tingut que traginar a lloms tota la cursa.»

[Paraules al·lusives a la convalescència d’una crisi cardíaca patida pel premiat en les dates de concessió del premi Copa d’Or]

Alfred Rexach és periodista de premsa escrita diària i un comunicador, gran amant i coneixedor del món de l’enologia.

«Possiblement la meva contribució informativa a la difusió entre el públic de les virtuts i defectes de tants vins com es fan a Espanya, hagi estat el fet decisiu perquè em consideressin mereixedor del guardó.»

Baltasar Porcel és periodista i escriptor, president de l’Institut Català de la Mediterrània, un mediterrani de professió i convenciment, que coneix el vi gairebé com la seva mar.

«El vi és una de les tres o quatre coses que més m’agraden del món.»

Coneixent les seves passions literàries i mediterrànies, és tota una declaració de principis que s’expressa en paràgrafs d’emoció viscuda:

«Obro una ampolla de vi blanc de clàssica gravidesa. Tinc un pa cruixent. Soc a prop de moments feliços. Sí, sóc part del que és i serà. De la Mediterrània.»