Notícies

Agenda

Curs de Tast

Taller de Tast


ANOTA
LES DATES!

enobit
CRÒNICA
Noves tendències en el consum de vi
(Taula rodona)

Ponents:

Josep Puig, Gastrogourmet
Manel Pla, Restaurador i Somelier
Joaquim Vila, Vila Viniteca
Agustí Peris, Consultant

Moderador: Oriol Guevara

Una actualització de xifres sobre el consum de vi i sobre la percepció dels consumidors del mercat actual va servir per introduir la taula rodona. Dades significatives com l’enorme i desproporcionada “riojitis” del mercat espanyol es van fer paleses i d’altres com el poc assentament, entre la majoria dels consumidors dels “nous vins” (“d’alta expressió”) i les “noves zones” com el Priorat van servir per donar-nos a entendre que el mercat espanyol, tot i les veus que diuen que això està canviant, segueix sent molt tradicional i decantat cap al Rioja amb un cert permís de la Ribera del Duero. Les opinions dels ponents però, van ser fins a cert punt divergents i mentre el restaurador Manel Pla assegurava que encara es vénen moltíssimes ampolles de Rioja clàssiques, el botiller especialitzat Quim Vila afirmava que això no era així en els seus establiments. Des d'una altra òptica, el gastrogourmet Josep Puig es mostrava una mica decebut per aquest fet que creia, fins a cert punt superat.

En el que tothom va semblar estar d’acord és que les tendències en el consum sofreixen canvis continus. En aquest moment, per exemple, el consum de vi ha experimentat una davallada general amb la única excepció dels vins de qualitat. Les dades indiquen, a més, que existeix una sobreproducció mundial de més de 64 milions d'hectolitres i que les perspectives apunten que la producció continuarà augmentant, sobretot degut als països de l'anomenat “nou món”.

Els temes més recurrents durant la reunió van ser els preus, la feina dels sommeliers als restaurants i la política d'aquestos sobre el vi, la qualitat dels vins, la personalitat i la diferenciació dels cellers i també el fet que falta cultura del vi entre els consumidors i que millorar-la és feina de tots, començant pels cellers.

Es van deixar de banda, en canvi, temes com la creixent competència dels nous països productors com l'Argentina, Xile o Austràlia. Els ponents van acceptar el gran potencial d'aquests països, però van ressaltar que hem de centrar-nos en el que ens queda per fer aquí encara: treballar units (per zones, per D.O., etc) amb objectius comuns que han de passar irremeiablement per augmentar la qualitat dels productes però fent “allò que ens agradi” i s’adapti millor als nostres sòls, microclimes, etc. Van adduir que els canvis constants d’estil, de varietat o el seguiment de les modes vinícoles no produeixen satisfacció ni ajuden a vendre més. Si que ho fan en canvi, la caracterització i l’especialització d’un celler o d'una zona en una varietat o un estil particular, el cas del Priorat en contraposició amb el cas del Penedès, per exemple. En aquest sentit es va trobar a faltar arguments sobre el consum de vins de preu i/o gamma baixa, fora de D.O.: vins de taula, "tetra-bricks", vi a doll... Ben al contrari, la imatge que els ponents ens van transmetre del vi amb més futur comercial és un reflex de la filosofia que apliquen els “grans” cellers francesos: el vinificador és en primer lloc un viticultor preocupat per la qualitat del seu raïm; un viticultor que deixa que el vi es faci pràcticament sol; una persona a qui el vi que més agrada és el que ella fa; i que no dubta a renunciar a tècniques modernes si s’hi juga la imatge i el prestigi. La pregunta és si aquesta vessant artística i idealista no xoca una mica de cara amb la vessant empresarial i de rendibilitat dels cellers (tenint en compte que en el cas dels restaurants, els ponents defensaven la desproporció que hi ha entre el preu de venda d’una ampolla sortida de celler i el preu a les cartes del restaurant). Al final, es va disculpar a les cases grans (en volum) per no seguir aquesta filosofia tot i que el que els interessa distribuir, vendre al restaurant o vendre a la botiga són els vins de petits productors diferenciats.... i després, és clar, també allò que la gent els demana ja sigui de cases grans o petites a fi d'assegurar la rendibilitat.

Les opinions van coincidir en que, tal i com apuntava el consultant Agustí Peris, el vi s’ha convertit en un producte d’especulació i que moltes de les ampolles que semblen no estar al mercat, solen estar estocades a les sales de subhastes del món sense que existeixi la possibilitat de millorar el consum (rotació del producte).

“Els grans vins es seguiran venent” va ser una altra afirmació que es va escoltar. Tanmateix, els grans (i cars) vins no són una bona referència per al sector que estava representat a l’acte precisament pel seu caràcter fora del comú. S'estava d’acord amb el fet que un bon vi té un preu difícilment baix i que la competència de vins barats de països com Xile no ha d’espantar ningú. Per contra, el que cal és fer vins de qualitat i diferenciar-se per donar a conèixer el que es pot fer aquí.

També es va acceptar el fet assenyalat a les enquestes que indica que cada vegada més els vins es vendran als supermercats, entre altres coses per una qüestió de preu i de varietat. Però malgrat la tendència, no va semblar que ningú trobés rellevant la competència amb les botigues especialitzades i es va apuntar fins i tot que és en part responsabilitat del propi celler posar ordre en qüestions com ara la venda a un únic preu per a tothom malgrat que els clients grans comprin volums molt més elevats. Relacionat amb aquest tema, es va parlar dels preus dels restaurants i de que cada vegada costa més que el client compri una bona ampolla al restaurant o que ja pràcticament mai es serveix la segona ampolla a una mateixa taula. Una possible causa seria la política errònia de preus tot i que algunes veus deien que a França o Anglaterra, per posar dos exemples, els vins als restaurants són encara més cars que aquí. Aquestes reflexions lliguen també amb la opinió de que la feina dels sommeliers està en clara decadència.

En qüestió de tendències, no sembla que aquestes estiguin dominades exclusivament pels vins Australians o els vins negres, cada vegada més cars. Els vins blancs, per exemple, estan guanyant terreny i alguns productors coneguts han pres iniciatives per fer bons blancs, molt més econòmics ( els blancs bons difícilment es troben a més de 2000 pts., mentre que els negres arriben sovint a les 5000 pts. o més). Les tendències són com un pèndol i allò que estava de moda deixarà d’estar-ho i el que clarament no ho estava ho tornarà a estar. El que va quedar clar és que el fet de que existeixin tendències implica que algú les ha posat al mercat, encara que no són els grans volums els que creen noves tendències, ni son les grans superfícies les que posen de moda un vi o un estil.

En resum, una taula rodona que va donar poques conclusions (certament molt difícils d'aconseguir en tan poca estona) però en canvi molts arguments per a la reflexió: polítiques de preus dels cellers, intermediaris, restaurants...; augment de la qualitat del producte; diferenciació i especialització dels cellers i dels productes; estratègies conjuntes de les D.O. o de subzones o grups de productors per donar-se a conèixer; falta evident de difusió de la cultura del vi (incidint en això de ben segur que milloraria el consum del gran públic); entrada de noves tendències al mercat; el futur dels grans volums... Les respostes a les reflexions, com sempre, les trobarem en el temps.




Associació Catalana d'Enòlegs
Centre Àgora. Polígon Industrial Domenys II
Plaça Àgora, 1
08720 - Vilafranca del Penedès

Tel. i fax: (93) 891 25 50
e-mail: enoace@teleline.es